Salutació

L’intenció d’aquest blog és mostrar mitjançat imatges part del patrimoni natural i arquitectònic de la terra on visc. Tot i el seu nom, aquest blog no es limita únicament a la comarca natural de les Guilleries, sinó que també fa incursions a terres com el Collsacabra, Savassona, la Plana de Vic i demés contrades veïnes, les quals també sento com a meves. Espero que us agradi.

divendres, 5 de setembre de 2008

Santuaris oblidats

Sant Miquel de Barretons

Santuari de Sant Segimon, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
23 / Agost / 2008

_

Sant Segimont

_

La cova del Sant

_
Santuari de Sant Segimon, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
23 / Agost / 2008

Les esglésies i les capelles del santuari de Sant Segimon de Montseny es troba a 1 230 m d'altitud, en un contrafort de Matagalls, entre els torrents de Rentadors i de l'Oratori. Fou un dels santuaris més importants de Catalunya entre els dedicats a un sant, però el culte se suprimí el 1936 i, encara que conegut i visitat pels excursionistes, ha perdut el caràcter de centre devocional. És documentat des del 1290, que sembla que es construí la primera capella sota una gran balma on, segons tradició, recollida literàriament al segle XV, havia fet penitència sant Segimon, rei de Borgonya, que fou mort el 523 pel rei franc Clodoveu. Des del segle XIV la capella esdevingué molt popular, i des del segle XV fins al XVIII l'església fou regida per deodonats o ermitans que vivien sota un estatut canònic, controlat pels rectors de Viladrau, i que recaptaven per al santuari per les diòcesis de Vic, Girona i Barcelona. A mitjan segle XVIII s'inicià la construcció d'un nou santuari a l'extrem de la costa, dit l'Obra Nova, ampliat successivament el 1647, el 1663, el 1681 i el 1732 fins a formar un important casal amb cel·les per als pelegrins i altres dependències, obres que culminaren amb la construcció d'una nova església el 1775. En el cim rocós que corona el santuari, l'ermità Miquel, procedent del regne de Borgonya, hi bastí vers el 1550 la capella de Sant Miquel dels Barretons, dita així per uns petits barrets que penjaven dels murs i que segons creença popular guarien el mal de cap. El santuari pertangué a la parròquia de Viladrau fins el 1837, que se n'apoderaren els amos del veí mas de Cal Gat i en tingueren cura fins el 1936. Entre el 1959 i el 1961 aquests propietaris emprengueren grans obres de reconstrucció i reforma que restaren posteriorment interrompudes.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Sant Segimont, Viladrau

dilluns, 11 d’agost de 2008

El salt de la minyona

Salt de la Minyona

Panoramica Guilleries

Vista desde la Verge dels Cingles, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
8 / Març / 2009


La Verge dels Cingles
_
Flors amb vistes
_
El Salt de la Minyona
_
La Verge dels Cingles, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
18 / Juny / 2008
_
Situat a 846 metres d’altitud, una simple barana separa del buit que origina un espadat d’extremada verticalitat, i acompanya el padró amb una imatge de la Verge. Des d’aquest punt es pot gaudir d’una fantàstica panoràmica, sobre la vall de Vilanova de Sau i les Guilleries.

Una llegenda popular parla d’aquest lloc com el punt on va saltar-hi una donzella sense arribar-se a fer-se mal perquè anava tard al seu casament.

Fonts consultades:
Guia Eix
Localització:
El Salt de la Minyona, Vilanova de Sau

divendres, 27 de juny de 2008

La força d'un Castell

Sant Llorenç

Sant Llorenç del Munt, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tokina AT-X PRO 12 - 24
5 / Febrer / 2010

Sant Llorenç


Castell de Sant Llorenç


Sant Llorenç del Munt, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
26 / Juny / 2008


El centre històric i religiós més important de l'antiga demarcació de Planeses és l'antic i encastellat monestir de Sant Llorenç del Munt (antigament de Planeses), situat a l'extrem d'una cinglera on hi ha l'únic pas practicable al puig de Sant Llorenç (856 m), envoltat de tallats i timberes de gresos roigs. Sant Llorenç del Munt, antic casal i canònica augustiniana, fou unit el 1824 al municipi de Sant Julià de Vilatorta i es troba dins un petit apèndix que forma el terme al NE, a frec de la cinglera que separa la Plana de Vic de les Guilleries. Sobre la cinglera hi ha un gran pla plantat de pins i amb una font, on hi ha feixes de conreus i on hi hagué antigament una torre de vigilància al punt més alt. L'extrem de llevant de la cinglera és un excel·lent mirador vers les Guilleries. S'hi accedeix per una carretera que arrenca de la Mina o foradada de la carretera de Vic al pantà de Sau.
_
Quan l'antic castell de Sant Llorenç, el terme del qual s'estenia pels actuals municipis de Sant Sadurní d'Osormort, Espinelves, Sant Julià de Vilatorta i Folgueroles, perdé la seva jurisdicció a favor del de Sameda, els seus propietaris, els Meda i Vilagelans, el destinaren a casa religiosa. El 1067 Guillem Bernat de Vilagelans i Adalbert Bompar de Meda cediren l'església de Sant Llorenç al monestir de Sant Marçal de Montseny perquè hi fundés un priorat o casa benedictina. Dificultats internes de Sant Marçal feren que no es portés a terme la fundació i, posteriorment, sota la protecció dels descendents dels primitius donants, s'hi reuní una comunitat de clergues o canonges regulars de Sant Agustí, sota la direcció del sacerdot Ramon Pere (1125-68). La casa tingué una relativa vitalitat fins al principi del segle XV i després començà una etapa d'estancament i decadència, prolongada tot el segle XVI. Continuà només amb un sacerdot i un prior titular, que no hi residia, fins el 1760, que les seves rendes foren unides al seminari conciliar de Vic. En el temps de màxima esplendor (segle XIII) tenia un prior, sis canonges, un clergue secular i deu familiars o servents. En depenien les parròquies de Sant Sadurní d'Osormort, Sant Feliu i Planeses, Santa Maria de Folgueroles i Sant Cristòfol de Cerdans, i els seus béns consistien en la possessió de molts masos i alous en aquestes parròquies i també a Vilanova de Sau, Balenyà, Espinelves, Tavèrnoles, Centelles, Viladrau, Tona i Taradell. El prior tenia la jurisdicció civil sobre el terme o la quadra que envoltava el priorat, des del coll de Portell i el coll de Llobera al Coll Pedrís i els cingles de Puig Castellar.
_
El conjunt monumental del castell i l'església fou restaurat per un particular de Vic. Foren refets dos absidiols mutilats al segle XVI i es reconstruí la volta de l'església de tres absis, consagrada el 1140 que, refeta ja al segle XVI, havia caigut feia més de cent anys. Prop seu hi ha un casal amb elements gòtics i altres de més tardans, que indiquen que fou restaurat al segle XV i fins al XVIII. El 1579 es cobrí una cambra o cova sota l'església que ha estat excavada de nou. El 10 de desembre de 1974, a l'interior de l' església, fou trobat un fragment dedolium o atuell similar, el qual és probable que originàriament fos utilitzat per a tapar les relíquies que hi havia dipositades a l'altar.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:

dilluns, 2 de juny de 2008

Quin canvi..

Comença a ploure.. 7 dies més tard..
_
El Pantà de Sau, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
HDR
24 i 31 / Maig / 2008
_
_
Aquest és el canvi del el pantà de Sau en menys d'una setmana. Les plujes abundants han acabat millorant força el nivell de l'embassament, no obstant, en la darrera imatge encara no sobrepassava el 60 % i continua essent un nivell força baix per aquesta epoca. Per sort, sembla que les plujes no s'acaben i sembla que encara és millorarà més aquest nivell, no obstant, cal no oblidar el que ha passat les últims mesos i no malbaratà un be tan preat com és l'aigua.

divendres, 23 de maig de 2008

Ponts que tornen a creuar les aigues

Pont de Queros

El pont de Queros, La Selva, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
12 / Març / 2008

_

Pont de Queros

_

Pont de Queros

_
El pont de Queros, La Selva, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
HDR
4 / Maig / 2008
_
_
Despoblat del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter. El lloc és esmentat ja el 923, i l'església parroquial de Sant Martí, al s XI; l'edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies (moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler) i el notable pont de Querós (refet en 1696-1700), pel pantà de Susqueda. L'edificació actual és un pont de quatre ulls amb arc de mig punt, sostinguts per tres pilars; i del qual només n'emergeix un pilar i l'inici dels dos ulls més elevats. El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells. S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí.

Fonts consultades:
Grec
Localització:

dilluns, 19 de maig de 2008

Sant Andreu

Sant Andreu de Bancells

Sant Andreu de Bancells, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
HDR
4 / Maig / 2008

Sant Andreu
_
Sant Andreu de Bancells, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tokina AT-X PRO 12 - 24
6 / Febrer / 2010
_
_
L'antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, al sector més oriental del terme, sofreix també un agut procés de despoblament i actualment únicament hi viuen 10 persones. L'església, situada a 927 m en un magnífic mirador de les baixes Guilleries, és un notable edifici romànic que, malgrat ampliacions laterals i una façana nova, guarda un bell absis amb les típiques ornamentacions de lesenes i arcuacions llombardes del segle XI. Esmentada des del 1101, existia ja molt abans, i unes lleugeres obres de restauració mostren que conserva els murs de la nau romànica i l'antic portal de migdia. Prop seu hi ha la rectoria, restaurada modernament com a habitatge temporal. En direcció a Vilanova de Sau hi ha el mas Bancells, que sembla que donà nom a la parròquia.Hom celebra un aplec el segon diumenge de setembre a l'ermita de la Mare de Déu de Vallclara, i hom ha recuperat la festa major, que se celebra el diumenge pròxim al 30 de novembre.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Sant Andreu de Bancells, Vilanova de Sau

diumenge, 18 de maig de 2008

Vilanova des de les altures

Vilanova de Sau


Vilanova de Sau, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
16 / Maig / 2009

De Vilanova als Pirineus

_

Vilanova de Sau

Vilanova de Sau, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
HDR
26 / Abril / 2008
_
_
El poble de Vilanova de Sau és situat a 558 m, en una vall encaixada per la cinglera dels Munts i de Puigdefar, a ponent, vers la banda de Savassona, i per les serres que limiten amb la vall de la Riera Major, a llevant. El terme històric de Sau fou centrat en un antic castell dit Cornile o Corneli, profusament documentat entre els anys 917 i 952, però que després ja no es torna a mencionar. Comprèn la major part de l'antiga demarcació de Sau, a la vall del Ter, que completava l'antic municipi de Querós, agregat a mitjan segle XIX al terme de Sant Hilari Sacalm. Segons les primeres dades de població (vilanovins), del fogatjament del 1370, el terme tenia 80 famílies, que havien baixat fins a 53 el 1515. Actualment al cens figuren unes 300 persones.


Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Vilanova de Sau


diumenge, 11 de maig de 2008

Un camp de colza

Camp de Naps
_
Carretera de Vilanova de Sau, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
HDR
4 / Abril / 2008

_
_
Aquest és un passatge de la carretera de 19 km que uneix el poble de Vilanova de Sau amb les poblacions de Vic, Calldetenes o Folgueroles. Des de Vilanova aquesta pista creua la resclosa del pantà i comunica amb les terres de la riba esquerra del Ter i amb la central elèctrica que hi ha sota la resclosa.

Localització:
Carretera de Vilanova

dissabte, 10 de maig de 2008

Des de la finestra..

Vistes des de la finestra

Restes de Sau
_
El pantà de Sau, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
HDR
5 / Abril / 2008

Aquesta és una vista des de una de les cases de la qual encara queda alguna paret. Es tracta d'una de les moltes masies que quedaven lluny del nucli de l'antic poble de Sau.

dilluns, 5 de maig de 2008

Benvinguts a Vallclara

Benvinguts a Vallclara

Don Joan de Serrallonga

Vallclara, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
HDR
4 / Maig / 2oo8

Vallclara es troba a 900 metres d’altitud, al sud-est de Vilanova de Sau. La seva principal festa es celebra amb una missa el segon diumenge del mes de setembre, on canten els goigs (cants en català dedicats a la mare de Deu) i on a més es ballen sardanes, es sortegen tortells i es berena pa amb mel.

Aquest poble va es va comença a urbanitzar durant la dècada dels 60 i va ser durant els 70 que va experimentar la seva millor època. En aquests temps, el grup inversor va fer amplies campanyes publicitàries per promocionar la urbanització Don Joan de Serrallonga, arribant inclús a portar artistes tant populars a l’època com la Trinca, Manolo Escobar, Peret o Manel Serrat.

Localització:

dijous, 1 de maig de 2008

L'esglesia presumida


Esglesia de Sau
El pantà de Sau, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
HDR
26 / Abril / 2008
L'eslgesia presumida
_
El pantà de Sau, Osona, Catalunya
Sony Cyber-Shot DSC-W90
2 / Novembre / 2007
_
L'antic poble de Sau, petit nucli centrat per l'església parroquial de Sant Romà, es trobava a l'esquerra del Ter, al sector dominat pels cingles de Tavertet, i fou negat per la construcció del pantà. Tenia velles cases com la del Fadrí de Sau o Jaume Malianta, bandoler molt destacat de la banda d'en Serrallonga, algunes amb hipogeus o corredors subterranis, que foren objecte d'estudi i de publicacions abans de la seva desaparició. L'església romànica, consagrada el 1062, sofrí molt en el terratrèmol del 1425 i fou restaurada i modificada posteriorment, tot i que conservava els murs romànics amb lesenes i arcuacions llombardes i tot el campanar romànic, llevat el darrer pis i el coronament piramidal, que emergeix encara i serveix d'indicador popular del nivell de les aigües.Fonts consultades:
Grec
Localització:

Sau, Vilanova de Sau

dimecres, 30 d’abril de 2008

El Bunquer

Bunquer
_
St. Romà de Sau, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
HDR
26 / Abril / 2oo8

dilluns, 28 d’abril de 2008

Rodó

El pont de Malafogassa
Canon EOS 5D Mark III, Canon EF 16-35mm f2.8 USM II, Hoya HD Polarizer @ Lee ND 0.9 Soft @ Lee ND 0.3
0.3 sec - ƒ/13 - ISO 100 - 35 mm
13 / Octubre / 2o13


Pont de Malafogassa
_
El pont de Malafogassa, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
26 / Abril / 2oo8
Rodó
_
El pont de Malafogassa, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
HDR
26 / Abril / 2oo8
_
_
Pont de Malafogassa
_
El pont de Malafogassa, Osona, Catalunya
Sony Cyber-Shot DSC-W90
9 / Febrer / 2oo8
_
_
El pont de Malafogassa es situa a la riera Major, aprop del aiguabarreig amb la riera de Castanyadell, dins del terme de Vilanova de Sau. Es tracta d'un pont de dues arcades desiguals i d'esvelta silueta, construït el 1498 per substituir un pont anterior, possiblement destruit per terratrèmols. El nom li ve donat de la casa i el molí de Malafogassa.Fonts consultades:
Grec
Localització: