Salutació

L’intenció d’aquest blog és mostrar mitjançat imatges part del patrimoni natural i arquitectònic de la terra on visc. Tot i el seu nom, aquest blog no es limita únicament a la comarca natural de les Guilleries, sinó que també fa incursions a terres com el Collsacabra, Savassona, la Plana de Vic i demés contrades veïnes, les quals també sento com a meves. Espero que us agradi.

dilluns, 28 de desembre del 2009

Al cim de Tagamanent

Santa Maria de Tagamanent

Santa Maria de Tagamanent

Santa Maria de Tagamanent

Santa Maria de Tagamanent

Santa Maria de Tagamanent

Església de Santa Maria de Tagamanent, Vallès Oriental, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
27 / Novembre / 2009

Aquesta església romànica es troba dalt del cim del Tagamanent de 1.056 metres d'altitud, a l'extrem més a ponent del Pla de la Calma. És documentada des de l'any 993. En el turó encinglerat que s'aixeca uns 75 metres sobre la resta, existia ja abans un castell, del qual no en queda res, però si moltes referències escrites, essent la més antiga una de l'any 945.

El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la va cedir al monestir de Santa Fe de Conques, perquè hi fundés un monestir. Aquest, per raons desconegudes, no es va fundar, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent. Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic.

Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església dedicada a sant Martí, al peu del turó, prop del collet del seu nom, esmentada ja el 1009, de la qual resta dret un gran mur, l'arrencada de l'absis i els fonaments de la resta de l'obra, per a parroquial del terme. Aquí hi havia també l'antic cementiri. El fracàs de l'intent de fundació monàstica a l'església matriu de Santa Maria féu que hi retornés la parroquialitat i així, des del segle XIV, Sant Martí es considerà una capella o ajuda de Santa Maria, fins que es consumà la seva ruïna en ple segle XVIII.

Els pitjors moments, però, els va viure amb la revolta iconoclasta dels prolegòmens de la Guerra Civil, quan va ser severament profanada i amb l'abandonament dels anys posteriors. Amb la compra per part de la Diputació, als anys 80, es van aturar les agressions i es va procedir a consolidar les restes i reconstruir parcialment. Finalment, fou restaurada el 1986.

Fonts consultades:
Montseny Rural
Grec
Localització:
Església de Santa Maria de Tagamanent, Tagamanent


dimarts, 25 d’agost del 2009

El Far de les Guilleries

El Far


Vista des del Far

El Far

Santuari de la Mare de Deu del Far, La Selva, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
18 / Agost / 2009

Santuari (la Mare de Déu del Far) del municipi de Susqueda (Selva), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l'extrem d'una impressionant cinglera (roca del Far, 1 111 m). Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats. El 1375 hi havia una confraria, que al s XVII arribà a tenir un miler de fidels. La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425; l'edifici actual fou bastit en 1599-1648 (el campanar fou completat el 1720). La imatge d'alabastre, d'un gòtic molt evolucionat, és del s XV i fou restaurada el 1922. El santuari i l'hostal han estat restaurats el 1970. Els cingles del Far constitueixen l'extrem oriental de la gran cinglera que limita pel sud-est l'altiplà de Collsacabra, damunt el Ter; prenen la forma d'una proa avançada damunt la riera de Rupit (oest) i la vall d'Hostoles (est), a la punta de la qual hi ha el santuari.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Mare de Déu del Far, Susqueda

Els salts de Bojons

Salts de Bojons

Cascada a Bojons

Moli de Bojons

Bojons, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
8 / Abril / 2009

Situat a la vall de la Riera Major es troba el molí de Bojons, en un sector engorjat de la riera entre penyes, convertit en hostal, el qual encara guarda l'arcada de pedra del pont primitiu i el mas Bojons, al voltant del qual s'anaren construint una sèrie de xalets, que, convertits en urbanització, han adoptat el nom del mas. La festa major se celebra a Bojons el primer diumenge de setembre.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Molí de Bojons, Sant Sadurní d'Osormort

dimecres, 19 d’agost del 2009

Santuari d'alçada

Cabrera

Cabrera

Cabrera

Vista desde Cabrera

Cabrera, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
18 / Agost / 2009


Cabrera

Santuari de Santa Maria de Cabrera, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
18 / Agost / 2009



El santuari de Santa Maria de Cabrera (1 294 m) és dalt la serra de Cabrera, en un pla que forma una miranda extraordinària de tot el Cabrerès, de la Plana de Vic i fins dels Pirineus, les Guilleries i la Garrotxa. Correspon a l'església del castell de Cabrera, coneguda des del 1144. Als segles XII i XIII rebé diverses dotacions dels castlans del castell, i s'hi arribaren a crear cinc beneficis. Ensorrada amb el terratrèmol del 1428, fou reedificada. El santuari actual fou erigit en 1611-41, quan només quedava un beneficiat, que no hi residia, i l'ermita era administrada per ermitans sotmesos al rector de Sant Julià de Cabrera. El campanar és posterior, i la casa dels ermitans fou refeta també al segle XVII i ampliada el 1783. L'antiga imatge de marbre del segle XIII fou destruïda el 1936 i fou reemplaçada per l'actual, també de marbre, que en vol ser una reproducció. La devoció comarcana ha estat viva i constant: aplecs, especialment per la Santíssima Trinitat (encara s'hi fa un aplec), i romiatges de pregàries i d'acció de gràcies omplen la seva història. Una pista de 8 km enllaça el santuari amb el pont de les Perxes, a la carretera de Vic a Olot; acaba al coll del Bram, on s'inicien l'atrevit camí de les escales que puja a punta de cinglera i l'antic camí de les marrades.

diumenge, 28 de juny del 2009

La Foradada

La Foradada

La Foradada, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
8 / Abril / 2009



La Foradada, Estiu

La Foradada, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
27 / Juny / 2009



La Foradada

La Foradada, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
8 / Abril / 2009

L'engorjat de la Foradada reuneix les aigües del torrent de la Rotllada amb la riera de les Gorgues a través d'un escenari paisatgístic digne d'admiració. En el seu pas pel terme de L'Esquirol, el corrent constant ressegueix una densa vegetació i forma esplèndids salts, gorgs i meandres tot alternant amb ruïnes d'antics molins fins a trobar el pantà de Sau

Per trobar aquest indret cal partir des del camp de futbol de Cantonigròs, on es troba el camí cap a la Roca de la Foradada. Es tracta d’un camí de terra, amb bastantes pedres que en la part final solen estar força humides. El camí és pràcticament de baixada continua i es triga uns 15 minuts a recorre’l.

Fonts consultades:
Sau-Collsacabra
Localització:

diumenge, 1 de març del 2009

El Riu és vida



Malafogassa, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
22 / Octubre / 2008



Riera Major

Riera Major

Malafogassa, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
5 / Setembre / 2008



Naixement de la Riera

Montseny, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
22 / Octubre / 2008


La riera Major neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, dins el terme de Viladrau, travessa les Guilleries i drena els termes de Sant Sadurní d'Osormort i de Vilanova de Sau, on desemboca, aigua avall del pantà de Sau. El cabal és d'1,75 m3/s de mitjana, o sia, 13 l/s • km2. Té aigües abundoses de tardor i d'hivern, i un fort eixut de juny a agost. El règim és essencialment pluvial. L’entorn de la riera es ideal per trobar amfibis, es per això que és força comú trobar granotes, gripaus, salamandres i en menor mesura tritons.

Fonts consultades:
L'enciclopedia

divendres, 13 de febrer del 2009

Sant Joan de Fàbregas

Sant Joan de Fabregas

Sant Joan de Fabregas

Sant Joan de Fàbregas, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
22 / Octubre / 2008


Sant Joan de Fabregas

Panoramica de Sant Joan

Sant Joan de Fàbregas, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
7 / Febrer / 2009


L'antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues, documentada des del 968 i actualment casa de colonies, és a 3 km de Rupit, arran de cinglera (830 m). De fàcil accés gràcies al camí que la uneix Rupit, i que continua fins al mas del Pendís, baixat el grau, al sector de Montdois i del pantà de Susqueda, és un dels millors edificis romànics de la regió. L'església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern. L'absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample. El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana. Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del segle XV. Vers el 1770 s'abarrocà l'interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions dels murs i l'arrebossat desaparegueren arran d'una restauració. En l'època parroquial havia arribat a tenir 62 masos. El 1989 hom col•locà una còpia del retaule dels Sants Joans que el 1503 féu Joan Gascó, l'original de la qual es troba actualment al Museu Episcopal de Vic.
Un petit sector de l'antiga demarcació de Sant Joan de Fàbregues, sota la cinglera presidida per l'església de Sant Joan, pertany a les Guilleries. És al límit amb Collsacabra, entre la cinglera de Fàbregues i el penyal de l'Agullola i el santuari de Montdois, sector que havia estat força poblat.


Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Sant Joan de Fàbregas, Rupit

dimarts, 10 de febrer del 2009

El Salt de Sallent

Salt de Sallent

Salt de Sallent

Salt de Sallent

Aguantant
_
El Salt de Sallent, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
7 / Febrer / 2009

El conjunt de rierols i fonts que brollen a les crestes del Collsacabra formen la riera de Rupit, un dels recursos hidrogràfics més importants de la zona. El salt de Sallent és el punt on la riera es precipita al buit per un salt d’uns 100 metres d’altura. Es possible veure aquesta caiguda d’aigua amb tota la seva esplendor des del mirador del salt, on hi ha una fantàstica visita del Pla de Boixer o el Far.

Fonts consultades:
Sau-Collsacabra
Localització:
El Salt de Sallent, Rupit

dimecres, 4 de febrer del 2009

Vistes des de l'Abella

Canon EOS 50D, Tokina DX 12-24mm f/4
ISO 100 - 24mm - f/8 - 1/60s
11 / Febrer / 2012

Canon EOS 50D, Canon EF-S 15-85mm f/3.5-5.6 IS USM
ISO 100 - 70mm - f/8 - 1/200s
11 / Febrer / 2012

Canon EOS 50D, Canon EF-S 15-85mm f/3.5-5.6 IS USM
ISO 100 - 15mm - f/8 - 1/100s
11 / Febrer / 2012

Canon EOS 50D, Canon EF-S 15-85mm f/3.5-5.6 IS USM
ISO 100 - 21mm - f/8 - 1/320s
11 / Febrer / 2012


_
Canon EOS 50D, Carl Zeiss Flektogon 35mm f/2.4 MC
ISO 100 - 35mm - f/8 - 1/400s
11 / Febrer / 2012

L'abella i el sot de Balà, Osona
L’Abella és un mirador natural situat a la riba del riu Ter. Des d’aquesta zona és pot apreciar un formidable salt d’aigua que acaba afluint al mateix riu o el sot de Balar, molt conegut entre caçadors ja que és un lloc on es realitzen grans caçaries.

Localització:
L'Abella