Salutació

L’intenció d’aquest blog és mostrar mitjançat imatges part del patrimoni natural i arquitectònic de la terra on visc. Tot i el seu nom, aquest blog no es limita únicament a la comarca natural de les Guilleries, sinó que també fa incursions a terres com el Collsacabra, Savassona, la Plana de Vic i demés contrades veïnes, les quals també sento com a meves. Espero que us agradi.

dimarts, 25 d’agost del 2009

El Far de les Guilleries

El Far


Vista des del Far

El Far

Santuari de la Mare de Deu del Far, La Selva, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
18 / Agost / 2009

Santuari (la Mare de Déu del Far) del municipi de Susqueda (Selva), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l'extrem d'una impressionant cinglera (roca del Far, 1 111 m). Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats. El 1375 hi havia una confraria, que al s XVII arribà a tenir un miler de fidels. La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425; l'edifici actual fou bastit en 1599-1648 (el campanar fou completat el 1720). La imatge d'alabastre, d'un gòtic molt evolucionat, és del s XV i fou restaurada el 1922. El santuari i l'hostal han estat restaurats el 1970. Els cingles del Far constitueixen l'extrem oriental de la gran cinglera que limita pel sud-est l'altiplà de Collsacabra, damunt el Ter; prenen la forma d'una proa avançada damunt la riera de Rupit (oest) i la vall d'Hostoles (est), a la punta de la qual hi ha el santuari.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Mare de Déu del Far, Susqueda

Els salts de Bojons

Salts de Bojons

Cascada a Bojons

Moli de Bojons

Bojons, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
8 / Abril / 2009

Situat a la vall de la Riera Major es troba el molí de Bojons, en un sector engorjat de la riera entre penyes, convertit en hostal, el qual encara guarda l'arcada de pedra del pont primitiu i el mas Bojons, al voltant del qual s'anaren construint una sèrie de xalets, que, convertits en urbanització, han adoptat el nom del mas. La festa major se celebra a Bojons el primer diumenge de setembre.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Molí de Bojons, Sant Sadurní d'Osormort

dimecres, 19 d’agost del 2009

Santuari d'alçada

Cabrera

Cabrera

Cabrera

Vista desde Cabrera

Cabrera, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
18 / Agost / 2009


Cabrera

Santuari de Santa Maria de Cabrera, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
18 / Agost / 2009



El santuari de Santa Maria de Cabrera (1 294 m) és dalt la serra de Cabrera, en un pla que forma una miranda extraordinària de tot el Cabrerès, de la Plana de Vic i fins dels Pirineus, les Guilleries i la Garrotxa. Correspon a l'església del castell de Cabrera, coneguda des del 1144. Als segles XII i XIII rebé diverses dotacions dels castlans del castell, i s'hi arribaren a crear cinc beneficis. Ensorrada amb el terratrèmol del 1428, fou reedificada. El santuari actual fou erigit en 1611-41, quan només quedava un beneficiat, que no hi residia, i l'ermita era administrada per ermitans sotmesos al rector de Sant Julià de Cabrera. El campanar és posterior, i la casa dels ermitans fou refeta també al segle XVII i ampliada el 1783. L'antiga imatge de marbre del segle XIII fou destruïda el 1936 i fou reemplaçada per l'actual, també de marbre, que en vol ser una reproducció. La devoció comarcana ha estat viva i constant: aplecs, especialment per la Santíssima Trinitat (encara s'hi fa un aplec), i romiatges de pregàries i d'acció de gràcies omplen la seva història. Una pista de 8 km enllaça el santuari amb el pont de les Perxes, a la carretera de Vic a Olot; acaba al coll del Bram, on s'inicien l'atrevit camí de les escales que puja a punta de cinglera i l'antic camí de les marrades.